Categoria: Els Fulls d’EC

Full24

Full23

Full22

Full23

Full21{edocs}/images/Arxius/Full21.pdf,700,960{/edocs}

Full20-2

Full20-1

Full19

Full18

Full17

Primer de maig del 2004.

MayDay! MayDay!

FULL 16

Full15

Tot el que amaga aquesta pau…!

Últimament, tenim la sensació que no està passant res. Només rebem informació sobre alguna moguda puntual, com la de Comercial, i els típics comunicats on uns posen verds als altres, i aquí no sembla que estigui passant res de massa transcendental per la nostra vida laboral.
Doncs la realitat és ben bé la contrària. Sí que estan passant força coses, i molt importants, a un munt de departaments. El que passa és que la política de Telefónica de substituir gradualment el personal de TESAU per contracta precària consisteix precisament en això, en que no es noti massa.
Durant els últims mesos, la empresa ha segregat el negoci de Cabines, i gairebé no ens hem assabentat. A Comercial, la pressió psicosocial és tan forta que els i les companyes d’aquest departament ja han anat a la vaga a diferents províncies. La reunificació de categories de OAPI, OASPV i OAPE ja és un fet i només falta aplicar-se a la totalitat de localitats, amb l’objectiu d’externalitzar activitat i concentrar el personal en una sola tasca, per tal de poder justificar un altre cop excedents. També s’ha unificat la feina de Transmissió i Commutació, amb el mateix objectiu. L’aplicació del pla OPTIMA, a I+M, està resultant ser una fórmula per a acostar la nostra cultura de treball a la de la contracta, introduint la competència i el “preu fet” sobre la feina. Tot això després d’un ERO que ens volien vendre com la “garantia del nostre lloc de treball”.
Per si tot això era poc, i de ben segur que no hem comentat tots els casos, ara es treuen de la màniga una altra maniobra financera i empresarial per tal d’amagar el que de fet fa tota la pinta d’una nova segregació: Telefónica Empresas España, TEE.
Amb aquesta jugada, pretenen segregar de TESAU una de les àrees que més volum de negoci remena, emportant-se el personal en dos temps. El primer, fent veure que és només una reorganització interna de TESAU i canviant la gerència dels treballadors i treballadores afectades, i en una segona fase, seleccionar amb temps suficient per convèncer o descartar persones per fer la segregació definitiva. La veritat és que aquest enginy ja té NIF propi, és el de Telefónica Data, i això vol dir que la cosa amaga molt més del que volen ensenyar. La seva intenció, en plena coherència i sintonia amb tot el que hem viscut fins ara i que hem descrit aquí, és externalitzar i segregar encara més tot allò que és rendible per tal d’enfonsar definitivament TESAU, i acabar d’una vegada amb les nostres condicions salarials i laborals, ja que poden substituir-les per treball precari.
El dia 4 de febrer, es celebra la primera reunió estatal de tot el personal que han passat a TEE, amb l’objectiu de fer-ne la presentació en societat. Ens fem creus de com pot passar tan desapercebuda una cosa de tanta importància pel nostre futur laboral i social.
Doncs bé, creiem que ja no podem continuar amb aquesta passivitat. Hem de posar-nos les piles i reclamar mobilitzacions als diferents comités que hi estiguin disposats, així com a la Coordinadora Sindical que es reuneix a Burgos.
Ja hi ha departaments que s’han mogut. Doncs el que cal és que els comités engeguin mobilitzacions conjuntes, el més àmplies possible, i sobretot, que siguem constants en la lluita fins que obliguem l’empresa a respectar els nostres drets. Això passa, al nostre parer, i així ho recull un document de l’última reunió de la Coordinadora, per reclamar que es tornin a crear llocs de treball a TESAU, tants com se’n destrueixin amb l’ERO. Aquest punt seria un nexe d’unió important amb el personal que treballa a les contractes.

JA N’HI HA PROU D’HORES EXTRES!

Des d'”En Construcció” hem estat sempre en contra de les hores extres. Aquesta posició contrària, lluny de ser només una constant en la història del moviment sindical, es fonamenta en unes raons plenament vigents:

a) Les hores extres redueixen el temps de lleure de cadascú de nosaltres. En un contexte com l’actual en el que desitgem és reduir la nostra jornada laboral en benefici d’altres activitats més enriquidores o de lleure, la realització d’hores extres el que aconsegueix és precisament el contrari.

b) Les hores extres flexibilitzen la jornada laboral. La feina realitzada fora de l’horari habitual no la farem el dia següent. D’aquesta manera, l’empresa adequa el ritme laboral als seus interessos, flexibilitzant així “de facto” la jornada laboral.

c) Evidentment, i això no caldria recordar-ho, les hores extres són insolidàries: tenint en compte que la majoria de les mateixes acaben sent considerades estructurals (malgrat els esforços dels coordinadors per colar-les com de força major), la seva realització impossibilita la creació de nous llocs de treball i fa palesa la hipocresia demostrada per l’empresa amb la presentació de l’E.R.O. No es pot entendre que Telefónica vulgui desentendre’s de 15.000 llocs de treball i que, simultàniament, pretengui allargar-nos la jornada de treball per compensar-ho. Des d'”En Construcció” fem una crida (quasi desesperada) per prendre consciència que l’única forma d’aturar l’ofensiva empresarial que se’ns ve a sobre és lluitar quotidianament per defensar els nostres drets. Més enllà de les proclames sindicals i de les enganxines més o menys lluents, cal un compromís individual per fer callar les insídies de l’encarregadet de torn amb l’ham de quatre duros mal pagats, que probablement no serveixin per res més que per pagar l’advocat que hagi de gestionar-nos el futur acomiadament.

Per això cal que diguis NO. Recorda que només poden obligar-te a fer hores per Força Major. A títol de recordatori adjuntem un resum de la Normativa Laboral:

Horas extraordinarias por fuerza mayor: las que haya que realizar para evitar, en lo posible, siniestros, circunstancias o daños extraordinarios, o reparar dichos daños o averías ya producidas que afecten a las redes básicas de comunicaciones o de transmisión de datos, como, por ejemplo, la IBERCOM, IBERPAC, radioenlaces y cables coaxiales o submarinos y, en general, los que originen incomunicación parcial de zonas de grandes capitales o total de otras localidades o incomunicaciones totales o parciales que afecten gravemente al servicio telefónico de Centros Hospitalarios, Policías, Guardia Civil, Acuartelamientos y otros Organismos Públicos o Servicios Públicos.

Horas extraordinarias estructurales: las que haya que realizar con motivo de períodos punta de producción, ausencias imprevistas de trabajadores y cambios de turno u otras circunstancias de carácter estructural derivadas de la naturaleza del trabajo de que se trate, así como las necesarias para la reparación de averías que originen incomunicación parcial de localidades.

La Dirección de la Empresa y la Representación de los Trabajadores, efectuarán un riguroso control de la realización de horas extraordinarias, con el fin de adoptar las medidas necesarias tendentes a disminuir drásticamente el número de horas y su reconversión en empleo, si ello fuera posible.

NO ALS ESQUIROLS

No és el primer cop que passa, però des d’EC farem tot el possible per a que sigui l’última vegada. Treballadors de Telefónica de les centrals d’ Estel, de Llacuna i de Granollers, com a mínim, han accedit a anar a treballar a Girona per rebentar la vaga que personal de SEIRT (subcontracta de Telefónica que opera a Girona) estava realitzant per oposar-se a un ERO que pretén acomiadar al 40% de la plantilla. A hores d’ara, la vaga ja ha acabat, amb el resultat que qui no es prejubili serà recol.locat en una empresa a Barcelona. No és el millor final, però és l’única sortida que ha quedat donada la situació d’indefensió en que han quedat els i les companyes de SEIRT, per culpa dels esquirols de Telefónica de Barcelona. A sobre, la “comissió de servei” continua vigent, ja que encara no han trobat una nova subcontracta a qui encarregar la feina, i això vol dir que aquests “homenets de Harrelson” segueixen anant a treure les castanyes del foc a Telefónica, en la seva política d’explotar i reprimir qui es vol defensar.

Considerem que l’esquirolatge és una barrabassada per a tots i totes nosaltres. Aquests rèptils ens estan fent la guitza a tots per igual. Al personal de SEIRT, perquè sabotegen una lluita legítima en defensa d’uns llocs de treball que intentaven que fossin mínimament dignes, i els deixa indefensos. Al personal de Telefónica, perquè ens interessa que les contractes i subcontractes puguin millorar les seves condicions de treball, ja que Telefónica perdria així el leit-motiv de la reducció de plantilla a TESAU. I a qualsevol persona amb consciència, perquè senzillament és immoral enfonsar a algú que està lluitant per sortir d’una situació d’abús i explotació.

Creiem que cal engegar, a partir d’avui mateix, una política de tolerància zero amb l’esquirol. Hem d’aconseguir que a aquests poca-vergonyes els hi caigui la cara de vergonya, ja que estaria malament arribar al punt de que els hi féssim caure a bocins.

Proposem al Comitè d’Empresa de Barcelona, anar a visitar aquests desaprensius, i si no deposen la seva actitud, publicar els seus noms entre els companys i companyes, per a que tothom sàpiga qui són. Tanmateix, creiem que el comitè hauria d’engegar accions de suport a SEIRT a Barcelona.
Ja està bé la broma. Amb les coses de menjar no s’hi juga. NO als esquirols.

VALORACIÓ DE LA VAGA DEL 24/11
CAL CONTINUAR

La vaga del dilluns 24 de novembre ha representat un èxit de PARTICIPACIÓ al departament de Comercial. Segons les dades de que ha disposat el comitè d’empresa, ha arribat al 90 % a les centrals de Sepúlveda, Via Augusta i Sant Pau. Això vol dir que els companys i companyes de Comercial han donat una resposta clara als abusos que Telefónica està cometent sobre les seves condicions de treball.

Però l’extensió de la vaga a tota la plantilla no ha donat els resultats desitjats. El nul recolzament a la mateixa per part dels sindicats i, tot s’ha de dir, l’escassa capacitat de convocatòria d’EC (que finalment ha estat l’única força del comité que ha cridat a fer vaga a tota la plantilla), ha impossibilitat un major seguiment. Això ens ha de fer reflexionar sobre la idoneïtat de les vagues parcials, quan el que se’ns ve a sobre no és un problema exclusiu de Comercial, sinó una bateria de mesures que, com ja sabem, neixen de la voluntat fagocitadora de l’empresa, crescuda amb l’èxit de l’ERO.

La signatura de l’ERO ha anat acompanyada del meravellós conveni i les seves taules de negociació permanent possibilitant la voluntat de l’empresa d’augmentar l’explotació de la gent per compensar la feina que deixen de fer els qui han marxat. Comercial és una d’aquestes taules però n’hi ha moltes més. L’empresa ja està atacant en molts fronts (I+M, O+M, Cabines, Cobraments..)

Això vol dir que no n’hi ha prou. Hem de donar continuïtat a la lluita que ha començat a comercial si volem aconseguir el que ens proposem. Cal propiciar que la mobilització s’estengui a tots els departaments, a més províncies, i també seria desitjable que s’estengués a Atento (sobretot perquè la vaga a Comercial es noti) i allà on comparteixen problemàtiques com les nostres. La Coordinadora Intersindical que es reuneix a Burgos, i aglutina comitès i sindicats en principi disposats a lluitar contra els plans destructors de llocs de treball de l’empresa, té l’obligació de fer realitat aquesta via, però també és responsabilitat nostra fer pressió perquè això sigui així. No podem permetre’ns el luxe de deixar en mans de ningú la continuïtat i el control de les nostres pròpies mobilitzacions.

Cal aconseguir que tots els departaments seguim l’exemple de lluita que ha iniciat Comercial. Hem de fer un esforç per trobar formes imaginatives que ens engresquin a lluitar de manera que tinguem present, en tot moment, els objectius que estem perseguint i, en conseqüència, que la mobilització sigui sostinguda en el temps, optimitzant els nostres esforços. Ja comença a ser hora de canviar les vagues simbòliques o demostratives (on importa només el percentatge de vaga, i no pas fer mal a la producció) i recuperar les assemblees com el lloc on es debat la necessitat, continuïtat, utilitat i forma de lluita. Només així voldrem parlar d’ÈXITS.