Categoria: Conveni

Descarregar versió PDF

El darrer esborrany de conveni presentat per l’empresa no conté cap aspecte fonamental reivindicat per qualsevol plataforma sindical present al C.I.

En quant a “garantía de empleo”, la proposta empresarial no contempla cap supòsit que no sigui el que ja ve implícit en un procés d’ERO. És a dir, només es compromet a no fer fóra ningú per causes organitzatives, productives o tecnològiques. Dels quatre supòsits que conté l’article 52 de l’Estatut dels treballadors, només recull el 52 c), i no diu res ni del a), ni del b) ni del d). NO ENS PROTEGEIX ni dels acomiadaments per baixes mèdiques, ni de la falta d’adaptació a noves tasques ni per ineptitud sobrevinguda. Aquesta clàusula és una presa de pèl.

En quant a creació d’ocupació, sobren comentaris. Amb aquest ERO es destruïran més de 6100 llocs nets de treball a Telefónica.

La pujada salarial fa riure. Amb un IPC de gairebé el 4% interanual, ens pugen un 0,3%, ja que la resta fins a l’1% se’n va en lliscaments, és a dir, en l’augment natural d’antiguitats, massa salarial destinada a vestuari i també, sí sí, també, en els salaris dels fora de convenis.

A més, acceptar que part de la nostra pujada salarial pot anar lligada a productivitat, significa que, amb tota probabilitat, no veurem ni un euro més de pujada que el que vingui ja lligat en taules a l’hora de la signatura. Els treballadors i treballadores no controlem de cap manera les estadístiques econòmiques com per poder defensar un augment superior. És una enganyifa.

En quant a classificació professional, sí que és cert que s’ha suavitzat una mica la proposta respecte al que hi havia signat al 2008, però continua existint la doble escala salarial, que fa que una persona que entri nova a Telefónica hagi de passar 10 anys abans d’assolir el nivell de nou ingrés que teniem fins ara. A més continua essent gairebé impossible arribar al grau màxim d’una determinada categoria, donat el número d’anys que s’exigeix per arribar-hi. També avancem que no es resoldran de cap manera els conflictes salarials que es deriven de fer la mateixa feina des de categories diferents.

No sembla tampoc que hi hagi cap indici de readmissió del Marcos ni la Mari Cruz, per no parlar de l’Alvaro.

A dia d’avui, CCOO, UGT i STC estan fent assemblees d’afiliats per decidir (teòricament) la signatura o no d’aquest esborrany. Fa gràcia, perquè l’empresa ja ha dit que el dijous 6 per la tarda presentarà una plataforma que considera definitiva. És respecte d’aquesta que s’hauria de demanar l’opinió, i no de l’anterior. Tornaràn a preguntar una altra vegada? I sobretot, per què no pregunten a tota la plantilla, donat que ens afecta a totes i tots?

Són alguns aspectes que creiem necessari destacar aquests dies. Per part nostra, només volem dir que hem fet el que ha estat al nostre abast per mantenir la plantilla informada, per plantejar el debat a les assemblees i per mobilitzar quan ho hem pogut consensuar amb més sindicats.

Creiem que, de cara a setembre, serà necessària una reflexió més profunda, un debat ampli, sincer i obert per mirar d’establir les línies bàsiques d’actuació de les persones que pensem que cal una altra organització, uns altres objectius i un funcionament més democràtic de la vida sindical, tant a casa nostra com al carrer.

No ens queda gaire cosa més per dir. Les raons contra aquest conveni i contra aquest ERO són tan grosses que la societat sencera ha manifestat en diverses ocasions el seu malestar i indignació contra Telefónica i els sindicats que li fan possible els seus plans. Esperem que la llavor de la rebel·lia i la indignació arrelin també entre nosaltres i podem reprendre la lluita al nivell que fa falta. Tots i totes ho necessitem.

 

Versió Pdf