Hola Companyes i Companys:
Dissabte 29 de març, fem Calçotada 2014 d’EnConstrucció.
Si us animeu només heu d’enviar un correu a la nostra adreça: correo@enconstruccio.org posant el teu telèfon i quanta gent veniu (per exemple:Anna+3).
El menú serà calçots, “asado” uruguaià, pa, vi, cervesa i aigua. Les postres les portem per compartir (tu també).
El preu, a dividir entre els que hi anem, la canalla no paga.
Tot just hem començat l’any i ja hi ha onze dones assassinades per les seves parelles als Països Catalans i al conjunt de l’Estat espanyol. Les retallades i el desmantellament de plans d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere, així com el reforçament actual de l’heteropatriarcat en tots els àmbits, no està fent més que legitimar i promocionar la violència masclista contra les dones. Estem fartes de sentir com els mitjans de comunicació, les institucions i certs professionals patologitzen els agressors en una societat que promou una masculinitat agressiva i una feminitat submisa i obedient: les agressions masclistes no són més que la reafirmació de la relació jeràrquica de poder existent dels homes vers les dones, sustentada sobre un sofisticat aparell de legitimació simbòlic destinat a perpetuar l’accés a la mà d’obra barata, si no gratuïta, de les dones. Si ens toquen una, ens toquen a totes! No restarem callades ni passives, seguirem endavant amb l’autodefensa feminista!
Continua la lectura de Dia Internacional de les Dones | 8m | Cartell + Manifest
El proper dilluns, 24 de febrer, coincidint amb el Congrés Mundial de mòbils, AST, CGT, Cobas, EnConstrucció i ESK hem comvocat una vaga que serà de jornada complerta a Barcelona i de dues hores a a resta de llocs.
{edocs}/images/Arxius/140218 24F Huelga.pdf,700,960{/edocs}
Us convoquem a una Assemblea General d’En Construcció per tractar el tema de la demanda contra el Francesc i el Miquel. Serà el Dimarts 17, a les 17.30 hores a la Sala del Comitè d’empresa.
Una abraçada i ens veiem el dia 17! No hi falteu !!!
Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?
Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats… Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l’ajuda quan ja és massa tard, si és que l’arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.
A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral… Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?
I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins… Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.
Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar… o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!
Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre… i, com recorden les nostres companyes italianes: si no és ara, quan?
• Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!
• Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta xacra social.
• Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per un millor repartiment de la riquesa!
• Exigim un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!
• Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!
• Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!
• Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit!
Comissió 8 de març 2011
El 29 de Septiembre del 2010, CC.OO, UGT, y otras organizaciones sindicales convocaron una huelga general contra la Reforma Laboral del gobierno del PSOE. Era la primera huelga general en mucho tiempo y tras un periodo caracterizado por acuerdos entre el gobierno y los sindicatos mayoritarios. Acuerdos que habían significado el empeoramiento de las condiciones laborales de la mayoría.
La huelga, pese a las dificultades y desconfianzas de partida, fue un éxito importante, tuvo un gran seguimiento entre los trabajadores de las grandes empresas, algo menor entre los funcionarios públicos y trabajadores precarios, y tuvo también gran repercusión en la calle con manifestaciones masivas y acciones en los barrios.
El objetivo de la Huelga era echar atrás la Reforma Laboral que implicaba el abaratamiento del despido. Pese a que la huelga se convocó cuando la Reforma ya era un hecho, se pretendía echarla atrás o enmendarla significativamente. Sin embargo, hasta hoy, 4 meses después, La Reforma no se ha modificado en modo alguno.
Posteriormente a la Huelga General, el gobierno anunció una nueva reforma de la jubilación con 2 medidas centrales: la prolongación de la vida laboral hasta los 67 años y la ampliación del periodo de cómputo para el cobro de la prestación por jubilación. Ambas medidas además de significar un empeoramiento de las condiciones de vida de los trabajadores de más edad y de los pensionistas, así como de las mujeres y jóvenes, significan un favorecimiento de los fondos privados de pensiones en manos de los bancos y una dificultad añadida para la disminución del paro al reducir los puestos de trabajo a disposición de los jóvenes.
CC.OO. y UGT manifestaron su oposición a estas medidas. Llegaron incluso en un primer momento a hablar de la convocatoria de una nueva huelga general. Sin embargo, posteriormente descartaron tal medida y se embarcaron en un proceso de negociación con el gobierno y la patronal para conseguir un nuevo “pacto social” que incluyera la reforma Laboral y de las pensiones amén de otras medidas económicas. Esta negociación habría de tener necesariamente como tope la fecha del 28 de enero porque en este día el gobierno anunció que aprobaría, con o sin acuerdo, su reforma de la jubilación.
A fecha de hoy, a menos de una semana del 28, no existe ninguna medida conocida ni ningún acercamiento de mejora sustancial para la gente trabajadora que justifique el abandono de la huelga general por parte de CC.OO. y UGT ni la continuidad de la negociación. El borrador de la Reforma Laboral propuesto por el gobierno mantiene el despido barato por la simple previsión de pérdidas de las empresas, aunque éstas hayan de “justificarlas” de manera contable. De igual manera, la posibilidad de jubilarse a los 65 años si el período de trabajo alcanza los 35, 37 o 40 años, en poco modera la subida de la edad de jubilación hasta los 67 años ni la ampliación del período de cómputo.
Los motivos y razones que hicieron justa y necesaria la convocatoria del 29 de septiembre, se mantienen y se ven agravados por la reforma de la jubilación. Hace falta una nueva Huelga General. Las medidas gubernamentales y el éxito del 29 de septiembre así lo reclaman.
En estas circunstancias y por estas razones la mayoría sindical de Euskadi y Navarra (excepto CC.OO. y UGT) ha convocado una huelga General para el 27 de enero. Igualmente en Galicia, un sindicato de gran implantación, la CIGA, la ha convocado en la misma fecha.
En Catalunya, la CGT, la CNT, la COS y Solidaridad Obrera, junto con numerosas organizaciones sociales y barriales han convocado también huelga general para el 27 de enero. Aunque existen motivos que la justifique y hagan necesaria, es evidente que esta convocatoria solo cuenta en Catalunya con el respaldo de organizaciones sindicales no mayoritarias si exceptuamos sectores como los autobuses de Barcelona que ya han anunciado que pararán el 27 de enero.
Desde En Construcció y desde nuestra capacidad en el sector de las Telecomunicaciones, consideramos que esta huelga merece ser secundada por el mayor número de trabajadores y trabajadoras y obtener la máxima repercusión.
A pesar de que consideramos que en todo el proceso de convocatoria de esta jornada de lucha del dia 27 ha habido facetas manifiestamente mejorables, como En Construcció consideramos incuestionable la existencia de motivos sobrados para secundar las mobilizaciones convocadas, por lo que hacemos un llamamianto a que l@s trabajador@s de telefonica nos impliquemos en la medida que cada cual considere mas idónea y adecuada. L@s trabajador@s no podemos subordinar nuestros derechos laborales a la hipotética voluntad negociadora de CCOO y UGT.
Estos sindicatos mayoritarios saben de sobra que negociar sin movilizar es subordinarse a la voluntad del contrario. Los trabajadores y trabajadoras hemos de tomar en nuestras manos nuestro propio destino y ser quienes en los hechos decidamos sobre cualquier negociación y medida de lucha. Si los sindicatos que dicen representarnos no lo hacen será necesario hacerles rectificar o construir otras herramientas de movilización más acordes con la realidad de nuestras vidas.
27 DE GENER:
VAGA GENERAL DE 24H
MANIFESTACIÓ A LES 17.30H JARDINETS DE GRÀCIA
